NOTA DE LA TRANSCRIPCIÓ. S'ha respectat l'ortografia, una
mica irregular, d'aquesta edició, que data de 1907. Únicaments'han corretgit alguns errors evidents d'impressió.
ORSINO, Duc de Ilyria
SEBASTIÀ, Germà de Viola
ANTONI, Capità de vaixell, amic de Sebastià
UN CAPITÀ DE VAIXELL, Amic de Viola
VALENTÍ, Gentilhome al servei del Duc
CURI, Gentilhome al servei del Duc
SIR TOBIAS BELCH, Oncle d'Olivia (1)
SIR ANDREU AGUE-CHEEK (2)
MALVOLÍ, Majordom d'Olivia
FABIÀ, Servent d'Olivia
FESTA, Jutglar d'Olivia
OLIVIA, Comtesa
VIOLA
MARIA, Cambrera d'Olivia
NOBLES, SACERDOTS, AGUTZILS, MUSICS Y ALTRA GENT
L'acció a Ilyria
(Entren el Duc, CURI y senyors; se sent una orquestra)
DUCSi la musica és l'aliment de l'amor, toqueu, toqueu sensparar mai, amareumen, fins que ma passió n'emmalalteixi yassadollada'n mori. Un altre cop aquesta passada! Té uncaient tant dolcíssim! Ha lliscat per la meva orella coml'oreig suau que roba y escampa'l penetrant perfum d'un margede violes!… Prou! No seguiu més. S'és perduda la dolçord'aquella passada! Oh esperit de l'amor! Que penetrant ysublim és ton poder! Encara que en tu, com en la mar tot hicapiga, no hi entra res, per esforçat y valiós que siga, queals pocs minuts en força y en valer no minvi: tant fantasiosaés la passió, aquesta suprema fantasia.
CURIUS
Senyor, voleu sortir a cassera?
DUC
De què, Curi?
CURIUS
Del cervo, senyor.
DUCLa del més noble de tots, és mon unic anhel ara. Oh! quan mosulls vegeren a Olivia, va semblarme que ab son alè purificaval'aire; d'aquell instant vaig devenir una presa, yd'aleshores que mos desitjos, com afamats mastins, séns repòsme deixen.
(Entra VALENTÍ)
Què t'ha respost?
VALENTÍNo us enutgeu, senyor; no he pogut conseguir que'm rebés; mésus porto la resposta que m'ha trasmès sa cambrera; en setanys ni la llum del sol veurà son rostre descobert, car commonja de clausura, constantment un tupit vel taparà sonrostre, y cada dia ruixarà de llagrimes sa cambra, per lamemoria d'un germà difunt, record que vol servar eternamenten son pensament entristit.
DUCOh! la que té tanta dolçura a l'ànima, la que a l'amor d'ungermà rendeix tal culte, ¿com sabrà estimar el dia quel'aurífera sageta acabi ab l'estol d'afectes que en son pitviuen; quan sang y cor, solis altíssims, siguin ocupats perun rei unic? Anem a abandonarnos pels llits de flors; l'ombradels tupits brancatges és el més esplendid bressol pelssomnis d'amor.
(Sen van.)
(Entren VIOLA, un CAPITÀ DE VAIXELL y MARINERS)
VIOLA
Quin país és aquest, amic?
CAPITÀ
Ilyria, senyora.
VIOLAY què hi podré fer jo a Ilyria? Mon germà és al fons del'Elysseu!… Potser la sort haurà volgut que se salvéstambé. Què us sembla, bons mariners?
CAPITÀ
Vós mateixa deveu la vida a una afortunada casualitat.
VIOLAPobre germà meu! Qui sab si ell també s'ha